unicef vs Bwin

Ahir hi va haver futbol, el clàssic
Jugaven dos equips, tots dos amb propaganda a la camiseta, el que va guanyar portava "Unicef" el que va perdre "Bwin". Independentment del resultat, els noms a la samarreta ja dien molt de que s'enfrontaven dos models diferents. I potser si que els resultats depenen d'aquest model.
El Barça porta Unicef, no rep diners, sinó que en paga, poquets (un 0,7%) però paga. Té un equip de milionaris que corren per la gespa però que els ha sabut anar a buscar de petits i els ha fet créixer a casa. Té un entrenador (Pep Guardiola) també crescut a la casa, que ha demostrat ser, a part de un gran entrenador, una gran persona. El resultat ha estat un Equip, on cadascú sap el que ha de fer
A l'altre banda hi havia el Madrid, un equip fet per un empresari a cop de talonari. Porta a la samarreta Bwin, una empresa d'apostes, situada a Gibraltar (fora del control legal i impositiu espanyol) i que paga 23 milions d'euros per poder estampar els seu nom a les camisetes d'uns jugadors comprats a cop de talonari. Un entrenador també comprat a cop de talonari. Uns galàctics que estan més preocupats del seu contracte que del club. El Madrid és doncs una gran casa d'apostes, l'aposta del seu president, que pensa que pagant grans quantitats ho podria guanyar tot. Però invertir en futbolistes, no és invertir en un valor segur, l'atzar pot fer males passades. El resultat és també un grup de milionaris (més que els altres) corrent per la gespa però per defensar els seus milions, no els del Madrid. Es un conjunt de bons jugadors, que no fan un bon equip. Si en Florentino no pot fer una gran operació immobiliaria i segueix amb aquesta dinàmica potser el Madrid acabarà en la misèria. I espero que llavors no siguin els diners públics els que vagin a salvar l'equip de capital.
Jo ho tinc clar, em quedo amb el primer model.
Finalment, els madrilitstes tenen una opció molt clara per poder guanyar la lliga: Votar a favor de la independència de Catalunya. Si Catalunya és independent el Barça no podrà jugar la lliga espanyola i el Madrid tindrà via lliure. Llavors ens trobarem a Europa

3 o 4 o 5 erre's

Reduir, Reciclar, Reutilitzar
Aquestes són les 3 erres de la sostenibilitat. El que diuen és que procurem llençar poc, i que abans de llençar pensem en donar un segon ús a les coses.
Hi manca però una R, penso que més important que aquestes tres, la R de REPARAR. Ja que si reparem, no cal llençar, no cal reciclar ni reutilitzar. No és repara res, i quan es repara el que es fa es substituir una part. No es repara perquè es massa car la majoria de les vegades. Surt més a compte llençar unes sabates i comprar-ne unes de noves que portar-les al sabater, canviar-nos la tele que no que ens facin un pressupost per arreglar la vella, tirar a terra un edifici vell que no reformar-lo.
Com pot ser?
Reparar és entretingut, cal diagnosticar, buscar la causa, mirar com arreglar-la, buscar les peces que fallen i arreglar-les o substituir-les. Els recanvies surten caríssims, si ens compréssim un cotxe a peces, com recanvis, el pagaríem a preu d'or. Per tant, quan la tele falla, la reciclem o la reutilitzem com a marc de fotos, però en comprem una de nova ( bé que no porti gaire embalatge, i si pot ser sense porexpan) però en definitiva, enlloc d'enviar 30gr del circuit que falla al medi ambient n'hi enviem els 15Kg de la tele més l'embalatge de la nova.
No es fomenta la reparació, ho diu el pla renove, perquè fer cotxes nous dona més feina que arreglar els antics (clar un cotxe nou pot ser més eficient energèticament, que un de fa deu anys) però enviar un cotxe al desguàs també es contaminant!
No es fomenta la reparació d'electrodomèstics, ni la seva transformació. Perquè per la TDT s'han hagut de llençar milers de televisors o afegir milers d'aparells que afegeixen consum? no es podia fer una millora dels televisors actuals, canviar-ne el sintonitzador per exemple?

L'edificació és un altre tema, la normativa dificulta molt conservar els edificis antics, sembla més fàcil tirar a terra, i fer de nou, amb formigó, si no vols passar per un calvari de problemes. Les asseguradores no es volen mullar i si és un edifici multihabitatge rehabilitat no volen assegurar l'obra. Per tant es més fàcil enviar tones de runa als abocadors, i substituir unes bigues amb solera, o unes voltes fantàstiques per tones de formigó gris.
Hi ha doncs una altre R, no la de reparar sinó la de rehabilitar que no només depèn de la voluntat sinó també de una normativa que la faci possible.